dilluns, 17 d’octubre del 2016

El post del 17. Muntanyeta

No podria escollir un lloc millor per escriure un post de muntanyeta. Asseguda a la tombona al jardí del nostre apartament rural de capçalera a Toses. Els esquellots de les vaques a la carena del davant, el brunzit d'algun abella, el frec de les pagines del llibre d'en Martí i de tant en tant el soroll d'un cotxe que passa per la carretera són la  banda sonora que m'acompanya. Ens agraden molt aquestes escapades de cap de setmana que intentem fer un cop l'any. I a la Bruna , més!

El món es deu dividir en dos classes de gent: els que agrada la muntanya i els que no. Potser m'he passat, bé segur que m'he passat...però sí que és cert que no a tothom agrada el mateix. Per nosaltres la tranquil·litat és un plus. Ens agradar trobar-nos en llocs amb poca gent, tranquils i sense marxa. Per molts això seria un suplici, per nosaltres una meravella. No som excursionistes experimentats i per tant les nostres sortides sempre es mouen entre les passejades i les excursions, però les gaudim plenament. Hem de buscar reptes a la nostra mesura, tant per forma física com per coneixements però sempre trobem llocs interessants per passejar. 

Aquestes ganes de tranquil·litat ens porta des de pujar el Taga ahir a mateix, ben a prop de casa, a el tipus de vacances d'estiu que de tant en tant triem. Aquest estiu vam ser a Noruega, i tot i que vam veure un fiord i vam visitar Oslo i Bergen, la part més xula del viatge complia aquest plus de muntanya i tranquil·litat.  Vam  fer un ruta amb bicicleta la Rallarvegen que ens va encantar.

Com que estic molt relaxada després de la passejada matutina, i ara amb el vermutet al costat i el sol a la cara no sé que més escriure...esperaré a arribar a casa aquesta nit i afegir fotos de Noruega i de la muntanyeta i donaré el post del 17 d'aquest mes per acabat.


El Taga. El Ripollès

Passeig relaxat de diumenge a Toses

Punt més alt de la ruta Rallarvegen

Glacera Hardangerjokulen

Ruta de Finse a Flam

Naeroyfjorden