dimecres, 26 de novembre del 2014

Calendari d'advent

 El proper capítol de la sèrie Sortida a la muntanya haurà d'esperar un parell de dies. Si voleu podeu aprofitar per veure els capítols anteriors.

Aquest any encara ens hem decidit més tard que mai però finalment el calendari d'advent torna.

Qui s'hi anima?

Us podeu apuntar al blog de l' Assumpta, aquí mateix o al propi calendari . Si voleu saber com funciona només cal que aneu a la pestanya Col·laboreu.

dissabte, 22 de novembre del 2014

Sortida a la muntanya: Excursionistes de pa sucat amb oli



Continuació de Sortida a la muntanya: Kamacus

Aclariment del post anterior:

 Els Kamacus som nosaltres. 

Aclariment a aquest post:
XeXu, ens hem apropiat del teu nom però nosaltres sí que som de pa sucat amb oli.




Des de l’estació de l’estació de trens de  Planoles a l’inici de la ruta hi ha una pujadeta,tot escales i cap a munt. No està massa clar el punt de partida però trobem la font de la Serra que ens indica el principi del camí. 


 
La primera part fins a travessar la carretera de la collada transcorre entre camps i herbes molles per la pluja del dia abans Hi ha boires altes  entre les muntanyes però fa sol i s’hi està bé. Travessada la carretera seguim la pista ascendent que porta fins al poble de Ventolà. Tot molt suau, fàcil i tranquil.

 

 
Sortint del poble trobem el corriol que ens portarà fins a les mines de  Can Paloca.  Aquí el camí  ja no és tant clar i hem de parar atenció a les marques grogues que ens indiquen la ruta; ja que si te les saltes  pots posar-te en un fangar. En el nostre cas, literalment. El camí semblava que girava cap a la dreta i allà hi havia una gran bassa. La Bruna hi va entrar i era tot fang i bastant profunda , mig pam com a mínim. Si ets a mig camí i et trobes un obstacle així, mires de sortejar-lo com pots perquè tornar enrere es fa molt feixuc. La bassa ocupava tot el camí i més, i al voltant tot eren arbres i esbarzers. Així doncs ja ens veus fent equilibris... 






Després d’una bona estona, sabates xopes i  esgarrinxades , arribem a l’altra banda apunt per continuar. Encara no hem fet 30 metres veiem que el camí es va tancant al voltant nostre fins que ens és impossible avançar.  Alguna cosa no hem fet bé! Ja ens veus doncs tornant enrere , repetint la bassa i a buscar on ens hem equivocat.  No ens costa massa trobar de nou el camí ,si no contem la mitja hora perduda .


Ribes al fons, al fons de la vall


Anem jugant a cuit i a amagar amb Ribes que es va veient a estones molt al fons de la vall. El camí no  hi ha maneres que  emprengui la baixada, fins que s’hi decideix i hi  ho fa amb ganes.  El pas s’ha convertit en un camí de cabres; tot rocs, pedres molles , arbres i matolls. La Bruna corre contenta amunt i avall com una desquiciada. Ella és quatre per quatre però nosaltres no,  trobem a faltar el pals que ens hem deixat al cotxe. No hi pensem mai  i algun  dia els trobarem a faltar. Serà avui?




Continuarà....

dimarts, 18 de novembre del 2014

Sortida a la muntanya: kamacus!


Fins l'últim moment no vam saber si hi aniríem o no . El temps era insegur i fins a mitja setmana no  va semblar  que aguantaria. Anar a muntanyeta si plou no té tanta gràcia. Finalment vam decidir pujar al Ripollès, vam enviar un Whatsapp a la nostra casa rural de capçalera i el divendres després de la feina: roba, alguna cosa per sopar, la Bruna i cap a munt s'ha dit.

Vistes des del llit a Ca la Martra


Divendres mentre pujàvem plovia i vam arribar a lloc tardet i cansats. El temps just per sopar i anar a dormir d'hora. Quan tens gos, abans d'anar dormir toca el ritual de treure'l. Normalment fa mandra però allà dalt menys. No cal lligar-la , ni fer una caminada per trobar un espai amb herbes i sorra. Tot el que necessites és la bossa  per recollir les caques de l'animalot  i la càmera. Sí , la càmera ! Sinó has de tornar enrere a corre-cuita per poder fer una foto a una preciosa salamandra.

Una salamandra prenent la fresca


Dissabte matí. El dia s'aixeca amb boirines i fresc però amb prou bon temps fer una caminadeta. Ruta decidida! Cotxe fins a l'estació de Planoles i caminada fins a Ribes de Freser. Tornada amb tren fins Planoles altre cop.  Els d'Itinerannia diuen que seran unes 3 horetes i un camí fàcil. A dinar a Ribes i a la tarda ja veurem.


Comencem la caminada a l'estació de Planoles amb moltes ganes d'aire pur i fotos de tardor però cal comptar sempre amb l'inesperat.


Continuarà...