diumenge, 24 de febrer del 2013

I ens pensavem que no podiem ser més frikis ...


 Com a resposta a en XeXu i a la Carme i qualsevol persona normal que no s'empassi totes les sèries de televisió on matin a algú:

 Hi ha una sèrie a Quatro que es diu Castle. Va sobre un escriptor que seguieix a una policia per inspirar-se per les seves novel·les. Aquesta és la primera novel·la que escriu a la sèrie.I va i  els frikis dels guionistes la escriuen mig en serio, mig en broma i la acaben publicant. I va i els frikis de nosaltres mig en serio , mig en broma l'acabem comprant...

dimecres, 13 de febrer del 2013

Headhunters. Jo Nesbo



El llibre ens mostra en Roger Brown, considerat el millor caçatalents per trobar càrrecs per les grans corporacions, ben considerat, ben remunerat i casat amb una dona fantàstica que te una galeria d’art d’èxit.

Però això només es l’aparença; per mantenir aquesta vida i  una casa amb una hipoteca per sobre de les seves possibilitats també es lladre d’obres d’art. I és per això, o potser perquè la seva dona s'ha embolicat amb un client seu que la trama s'embolica.
Té alguns bons moments però en linees generals no m'ha convençut, penso que n'hi  ha d'altres força més recomanables.


dissabte, 9 de febrer del 2013

Atrapats

18:33 Deu minuts tancats a l'ascensor. No tenim cobertura. Ningú respon als nostres crits d'auxili. La Bruna comença a posar- se nerviosa. De moment aguantem i hem decidit deixar-ne constància per la posteritat

18:40 Quinze minuts. Sentim veus a l'altra banda. S'obre una escletxa d'esperança... Seguim atrapats sense aigua i amb unes ricola de limon-melisa com a provisions. Decidim seure i esperar.No ens senten, cridem i no ens responen.

18:45 Sembla que intenten obrir les portes. Ens diuen que els ajudem, que no poden sols... Un, dos, tres! I la porta es comença a obrir però cal mantenir la força i sortir pel pas estret.

18:50 Finalment veiem la cara dels nostres salvadors vestits amb bata de rus i sabatilles d'estar per casa.





 El que s'ha de passar per tenir inspiració per un post!



diumenge, 3 de febrer del 2013

Oh, Jerusalén. Dominique Lapierre - Larry Collins


Aquest llibre ens narra el naixement de l’estat d’Israel des de  finals de 1947, moment en que es resol a la ONU la seva creació ,fins a juliol de 1948,  la segona treva a la guerra entre àrabs i jueus i moment en que ja s’albira clarament la supervivència d’aquest nou estat.

Veurem els moviments de pressió previs a la votació i posteriors a aquesta, buscant suports a una causa o altra, com ara el suport dels Estats Units a la causa jueva.  Fins el moment, la zona està sota el protectorat britànic al que la votació dona data de finalització. Durant aquest període cal preparar l’estratègia, les estructures  i un exercit  per quan arribi aquest moment. Els contendents prendran posicions (carreteres, edificis ...) abans i després de la sortida britànica, lluitant en una guerra que mai acabarà.

El llibre ens barreja grans decisions de personatges coneguts per tothom com David Ben Gurion amb histories de persones anònimes que ens mostraran el que es vivia realment; com passes de viure en pau amb el teu veí a enfrontar-vos, els sacrificis de la població, les petites victòries o derrotes que ningú recorda però per les que moltes persones donen la seva vida.
El llibre no es postula  a favor d’uns o altres, però la sensació quan acabes es que els jueus varen ser qui varen saber moure millor les fitxes, més organitzats i sacrificats enfront uns àrabs molt superiors numèricament però dividits i desorganitzats.
 
Personalment  allò que el fa més interessant són les múltiples petites històries, provoca que no es llegeixi com un llibre qualsevol; el ritme no és trepidant, una historia lineal, sinó aquelles moltes histories particulars que mai s’expliquen. No és un llibre fàcil de llegir, el que a vegades anomenem “llibres de platja” però es un llibre interessant