diumenge, 28 d’octubre del 2012

Enfocar



Fa dies que tenia ganes de fer un post sobre fotografia i sobre la dificultat de captar allò que estem veient amb la càmera. Em fa molta ràbia quan veig un paisatge espectacular  i la fotografia que en queda no és ni una mil·lèsima part del que he vist. Això té dues raons bàsiques: la primera i més evident és que no sóc fotògrafa. M’agrada, m’ho passo bé i algunes de les fotos que faig queden resultones però no tinc domini sobre la càmera. Em costa controlar la llum i sobretot, sobretot la profunditat. Des del meu punt de vista, la profunditat és el que fa d’una foto; una bona foto o una foto interessant... és la que explica la història o  transmet l’atmosfera , sense obviar la composició. Aquest problema de la profunditat me l’han resolt un senyors americans ( sempre són senyors americans!) amb aquesta càmera nova: la Lytro. Es tracta d’una càmera que captura tota la llum, i no una petita part com les actuals, i fa que no calgui enfocar i que ho puguis fer després amb l’ordinador. 

Fixeu-vos en aquestes dues imatges. Pots tenir una foto genial de la nena el seu primer aniversari o una foto plana i avorrida :sense vida. Fer una foto com aquesta amb un nen petit i aconseguir una bona imatge és feina de professionals, cal tenir la càmera a punt i enfocada per captar el moment i això és difícil.  Amb  aquesta càmera nova fas la foto amb un pim-pam i després ja buscaràs el millor punt d’enfocament. Us poso un parell d’exemples de primers plans però si aneu a la seva pàgina podeu jugar a la galeria d’imatges. Jo m’hi entretingut una bona estona ...



M’he emocionat amb el joc de la càmera i no us he explicat la segona raó: que també és obvia. Un sol sentit no pot transmetre la mateixa informació que tots alhora. Posem per exemple la foto d’una sortida de sol que vaig fer  fa dos posts. No estic descontenta, i menys tenint en compte que la vaig fer amb el mòbil. Va quedar una foto mona que em venia de gust compartir però res a veure en ser allà. La llum era espectacular, les tonalitats canviaven cada mil·lèsima de segon  però a més notava la brisa, sentia la salabror a la pell i les onades fèiem música. La temperatura era fresca però agradable i s’olorava la humitat. Un gran fotògraf pot arribar a fer-te sentir el gust de mar però això es terreny prohibit per la majoria dels mortals.
Així doncs i resumint: que fer una bona foto és dificilíssim!

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Ha arribat la tardor, de veritat.



Ni meteoròlegs, ni calendaris, ni castanyada , ni tots sants... quan la Bruna deixa d'estirar-se per terra i comença a enfilar-se a sofàs i butaques és que ha arribat la tardor, de veritat.

Això, i que jo torno a tenir ganes de posar-me  a la cuina a fer postres.Vaig a provar una recepta nova.

XeXu i Assumpta  la coca ja està a punt!!! 

Acaba de sortir del forn i no l'he pogut desemotllar encara però si us espereu 10 minutets ja estarà. Mentrestant proveu la que vaig fer ahir de pasta de full i poma. Aquesta setmana toquen pomes; la d'avui també ho és . 
Si algú l'hi bé de gust, que en prengui un mos; que jo, com la Carme, a més de fer postres tinc la mania de menjar-me'ls !


Pasta de full amb poma
Coca de poma amb cruixent de nous





diumenge, 21 d’octubre del 2012

El mercader. Coia Valls



Barcelona.1320. Vigília de Nadal. Jaume Miravall, mercader, arriba a casa xop , alterat i amb un nadó entre uns draps.  Diu que l’ha trobat abandonat i que no s’ha vist en cor de deixar-lo. Ni la seva dona, embarassada a punt de donar llum, ni la seva cunyada  confien molt en la història que els hi acaba d’explicar, tot i així tenen cura del nadó. Aquí comença la història , que es va trenant entre la vida de la familia Miravall i la història de ciutat.  Amb aquest llibre coneixerem una mica millor la Barcelona del SXIV però també la història familiar : les seves alegries, les seves penes i els seus anhels. 


El llibre es deixa llegir. Una novel·la històrica entretinguda, que ens explica una època però també que ens fa participar d’una història personal. Tot i que la part central del llibres se m'ha fet una mica feixuga, l'inici i el final són més interessants i enganxen.