dijous, 29 de desembre del 2016

Lectures 2016




 En aquest any no he fet ni una sola ressenya al bloc, més senyal d'abandonament que aquest no n'hi pot haver. Tot i així em feia cosa no fer la llista de llibres llegits. Van a menys... però són els que són.

  • Mort entre línies. Donna Leon
  • Els vigilants del far. Camilla Läckberg
  • Aumenta el calor. Richard Castle
  • Una veu a la nit. Andrea Camilleri
  • El llibre de la senyoreta Buncle.D.E. Stevenson
  • Jardí a l'obaga. Blanca Busquets
  • Campanades de boda. Teresa Solana
  • Gegants de gel. Joan Benasiu
  • Jo Confesso. Jaume Cabre
  • La Merceria.  Teresa Roig
  • La filla de la neu. Núria Esponellà
  • Les veus del Pamano. Jaume Cabré ( en lectura)

Tot i que surt a un llibre per mes la cosa no ha anat ben bé així, mesos de 3 llibres, mesos de cap... falta de regularitat lectora...


Bon any 2017 i bones lectures

diumenge, 4 de desembre del 2016

Ressenyes pendents del 2016. Martí


 

Escolta la cançó del vent /Pinball 1973,  d’Haruki Marakami

Són les dues primeres histories escrites per Murakami i ja apunta maneres; els ambients, personatges o histories  mostren l’essència del que seran les línies bàsiques dels seus posteriors llibres.
A més  el llibre inclou un  pròleg  on l’autor ens explica que el va portar a escriure i com ho va fer.



Odiseo. El retorno,  de Valerio Massimo Manfredi

Després de Odiseo, el juramento  que s’acaba amb el final de la guerra de Troia, ara tenim el retorn cap a Itaca, però un viatge de 10 anys on trobarem ciclops, sirenes, Circe, Calipso... per arribar a una Itaca on tothom busca aprofitar la suposada mort del rei per prendre el seu lloc.
Posats a triar, em quedo amb el primer llibre. Amb aquest podem conèixer  tots aquests personatges celebres arran de la història de Odisseu, però el llibre no queda tant reeixit com l’anterior.


Experimento letal, de John Locke

Continuació de  Gent letal  on vàrem conèixer en Donovan Creed, agent de Seguretat Nacional i  assassí a tems parcial. Un llibre en la línia del primer, un llibre que busca fer-nos passar una estona entretinguda. Ja no ens sorprendrà, ja coneixem amb qui ens les tenim, però un personatge com aquest sempre  tindrà alguna carta amagada que ens sorprendrà.


 

 El tallafoc, de Henning Mankell

Llibre de la serie Wallander, per situar-nos cronològicament es el vuitè de tretze.
En pocs dies tenim un mort davant d’un caixer automàtic, dues adolescents que assalten el conductor d’un taxi, una apagada general a gran part d’Escània; tenen alguna cosa que ho lliga? Si voleu la resposta la trobareu a aquest llibre, que tot i tenir estones millors i altres on decau una mica està en la bona línia dels llibres d’aquest autor.


L’elefant desapareix, d’Haruki Murakami

 Llibre que conté disset contes  força primerencs de l’autor, i n’hi ha de tots colors i gustos, de manera que n’hi haurà que ens agradaran  més o no tant, però en tot cas al ser contes curts aquells que no t’atrapin tant passen ràpid i els que si et deixen un bon regust.
Personalment, m’ha agradat, i com que he tardat un cert temps a fer el post, ara he de dir que algun dels que no em va enganxar tant al seu moment, ara els recordo amb més carinyo que quan els llegia.


          
La mort d’Ulisses, de  Petros Màrkaris

Llibre diferent d’en Màrkaris; són set relats diferents on bàsicament veurem problemes relacionats amb la immigració o xenofobia. Així, a partir de  muntar histories que passin més lleugeres també es busca reflexionar sobre la immigració i les situacions que han de patir per aquestes persones
Algun relat millor que altres però deixem el llibre com a correcte.





Els caçadors de mamuts, de Jean M. Auel

Tercer llibre de la saga Els fills de la terra, on seguim creuant la historia d’Ayla com a protagonista, que acompanyada per Jondalar arriben a la terra dels mamutoi  (els caçadors de mamuts) on s’instal·len. A partir d’aquí, hi ha la historia de Ayla i d’altra banda se’ns detalla com era l’estructura, costums, tècniques d’aquesta societat
Però si amb el segon llibre ja creia que es feia llarg, amb aquest encara més;  se m’ha fet molt i molt llarg.

diumenge, 27 de novembre del 2016

el post del 17: tradicions



El tercer post del 17 i ja fallo però... millor tard que mai. Un petit canvi de número i  tatxan: el post del 27!

Volia parlar de tradicions i durant el mes de novembre en aquest blog en tenim dues de habituals. Algú ho sap? Sí,no?

Els nostre amics panellets, que no podien faltar. Aquest any per un problema logístic n'hem fet molts poquets ( 69 per ser exactes). Fa dies que tenim el forn espatllat i no trobem el moment de trucar al senyor/a que arregla forns. Així doncs, ens vam limitar a fer-ne quatre per que no fos dit. Ni la quantitat, la presència i la qualitat no estaven als estàndards que volíem  per tant vam optar per deixar-ho aquí. No tant sols vam fer el reportatge fotogràfic habitual, així que us haurem de deixar amb aquesta foto dels pocs que vam portar a casa dels pares. 







Segon clàssic. També està a la corda fluixa: El calendari d'advent. Aquesta setmana passada en Pons pregunta per ell i  amb l'Assumpta ens vam enviar un correu un  Què? Què fem? però fins avui no ens hem decidit i voilà. Aquí teniu el calendari d'advent. Com cada any sereu molt benvinguts a participar i només cal que ens deixeu un comentari amb els dies que voleu que reservem. Ja tenim el primer post!


Blog calendari d'advent




dilluns, 17 d’octubre del 2016

El post del 17. Muntanyeta

No podria escollir un lloc millor per escriure un post de muntanyeta. Asseguda a la tombona al jardí del nostre apartament rural de capçalera a Toses. Els esquellots de les vaques a la carena del davant, el brunzit d'algun abella, el frec de les pagines del llibre d'en Martí i de tant en tant el soroll d'un cotxe que passa per la carretera són la  banda sonora que m'acompanya. Ens agraden molt aquestes escapades de cap de setmana que intentem fer un cop l'any. I a la Bruna , més!

El món es deu dividir en dos classes de gent: els que agrada la muntanya i els que no. Potser m'he passat, bé segur que m'he passat...però sí que és cert que no a tothom agrada el mateix. Per nosaltres la tranquil·litat és un plus. Ens agradar trobar-nos en llocs amb poca gent, tranquils i sense marxa. Per molts això seria un suplici, per nosaltres una meravella. No som excursionistes experimentats i per tant les nostres sortides sempre es mouen entre les passejades i les excursions, però les gaudim plenament. Hem de buscar reptes a la nostra mesura, tant per forma física com per coneixements però sempre trobem llocs interessants per passejar. 

Aquestes ganes de tranquil·litat ens porta des de pujar el Taga ahir a mateix, ben a prop de casa, a el tipus de vacances d'estiu que de tant en tant triem. Aquest estiu vam ser a Noruega, i tot i que vam veure un fiord i vam visitar Oslo i Bergen, la part més xula del viatge complia aquest plus de muntanya i tranquil·litat.  Vam  fer un ruta amb bicicleta la Rallarvegen que ens va encantar.

Com que estic molt relaxada després de la passejada matutina, i ara amb el vermutet al costat i el sol a la cara no sé que més escriure...esperaré a arribar a casa aquesta nit i afegir fotos de Noruega i de la muntanyeta i donaré el post del 17 d'aquest mes per acabat.


El Taga. El Ripollès

Passeig relaxat de diumenge a Toses

Punt més alt de la ruta Rallarvegen

Glacera Hardangerjokulen

Ruta de Finse a Flam

Naeroyfjorden

dissabte, 17 de setembre del 2016

El post del 17

Fa molt de temps que tenim el blog abandonat  i que no hi ha manera de reactivar-lo. Recordo quan la setmana que només escrivia un post o dos era una mala setmana. Queda lluny! Fa mesos, i molts, que fer un post molt de tant en tant costa, costa molt. La  feina i  el dia a dia són les excuses perfectes per no escriure res. Però només són això , excuses. 

Altres mitjans han substituït al blog quan hi ha necessitat immediatesa, penjar una foto a l'instagram, els 140 caràcters del twitter.  Les ganes de compartir ràpid i de tenir resposta  igual de ràpida.Un like, dos likes i cada minut van creixent. Al cap d'un parell d'horetes la foto està oblidada i ja no pretens que ningú més la vegi. El blogs requereixen més complicitats. Calma per escriure, reflexionar, deixar reposar i també calma per llegir, deixar comentaris i esperar una resposta.  Temps per fer coneguts, llegits i saludats. Qui s'ho havia d'imaginar fa 10 anys que diríem que els blogs no proporcionen immediatesa, que són lents i per a ments tranquil·les?! Les coses canvien i la tecnologia fa que canviïn molt depresa.

instagram



La sensació general és que tothom ha baixat el ritme,  que molts estan ,com nosaltres, al límit entre la vida i el tancament definitiu. Intentarem un cop més sobreviure. Aquest cop,la proposta és un post al mes: el dia 17 per ser exactes. Aquest, espero, que sigui el primer de molts.

dimarts, 12 de juliol del 2016

Esports d'aventura

Baixada de rafting


Feia temps que en teníem ganes i no trobàvem el moment, qui diu el moment; diu l'any. Doncs com en el futbol, aquest any sí . Finalment ens vam decidir i a mitjans juny, que és bona època ,vam fer ràfting. És un activitat divertida, apte per  quasi tots els públics, una experiència més al sac! Ja que pujaven cap a Rialp vam aprofitar i també vam fer descens de barranc, un de fàcil. Molt  recomanable, tot fet sense pressa al nostre ritme i està clar, amb professionals que sabem adaptar-se a tots els nivells. 

Feia molt de temps que no fèiem el que en deien ( si més no quan érem joves ) esports d'aventura i ha estat divertit. Fa molts anys, no sé si algú ho recordarà, als albergs de la Generalitat els caps de setmana organitzen sortides que es deien Tira't al cap de setmana on podies  fer tastets d'aquesta mena d'activitats a un preu més que raonable. Nosaltres ho vam fer una parell de vegades i ens va agradar bastant . Vam poder provar l'espeleologia, els quads, el tir amb arc i algunes activitats aquàtiques... eren com unes colònies per a grans. El tipus d'activitats d'aquell cap de setmana m'hi ha recordat bastant però amb les comoditats dels adults.

dijous, 28 d’abril del 2016

El regreso del catón, de Matilde Asensi



No s’inventa res de nou sinó que es busca mantenir una formula que va funcionar de meravella. Però no és el mateix, aquest llibre no m’ha convençut ni molt menys.
Es basteix d’una base documental tant extensa i minuciosa que és excessiva, tal quantitat d’informació de persones i llocs, que per algunes persones serà fantàstic, demostrant un treball i una documentació  única, però que no és el que jo buscava. No volia un tractat sobre un tema concret sinó una novel.la que em faci passar l’estona.
La resta de llibre és el que s’espera, com he dit, ningú podrà dir que s’esperava una altra cosa. L’autora ja porta uns quants llibres i molts d’ells tenen una estructura similar, que es el seu segell.

dissabte, 23 d’abril del 2016

Sant Jordi.


Sant Jordi! Com passa molts dels blocaires que corren per la catosfera, Sant Jordi és festa de guardar. Un dels dies assenyalats en vermell al nostre calendari. Ahir, dissabte, solet  i tot el dia per endavant;així que xino-xano cap a Barcelona. Dieu-me estranya però no havia estat mai cap Sant Jordi a Barcelona fent el badoc per la Rambla.  No sé si mai hi tornarem, molta gent, molt de soroll i moltes dificultats per tafanejar però  una vegada a la vida cal anar-hi, com els musulmans a la Meca.  Val la pena fer l'esforç i fer una volta per veure com es viu i com es respira un dia com aquest al rovell de l'ou; Passeig de Gràcia i la Rambla plenes a vessar, la marabunta al carrer Ferran i el pas de la cruïlla Rambla/Pelai/ Plaça Catalunya una bogeria.


un tastet del que vam veure


Vam arribar a quarts d' onze i marxaven a quarts de cinc sense ni dinar. Carregats de llibres i roses, i amb el convenciment que qualsevol turista que es trobi el dia de Sant Jordi a Catalunya, però especialment a Barcelona, no diu entendre res de res!



els nostres llibres






dijous, 21 d’abril del 2016

El que no et mata et fa més fort (Millenium 4), de David Lagercrantz



Canvi d’autor en la saga mantenint els principals personatges i  incorporant-ne de nous per una nova història. Aquesta s’inicia amb la mort d’una eminència en intel·ligència artificial. No és mal tema, i hi apareixen  l’espionatge industrial,  la situació del món periodístic on es troba la revista Millenium, filtracions policials…
Però alguna cosa no acaba de lligar. Potser sóc jo, però no em crec el que m’expliquen. Alguns personatges són tant i tant bons (o dolents) que més que un llibre de novel.la negra sembla de còmic de superherois.
I a partir d’aquí  res és el mateix, no crec el que llegeixo i per tant no entro a la historia que m’expliquen.  L’he llegit. No passa res per llegir-lo, però no puc dir que acabi satisfet com va passar amb els anteriors llibres d la saga, més aviat he acabat decebut.

dijous, 14 d’abril del 2016

El verano del candidato, de Brian Freeman



L’autor m’havia agradat molt amb els llibres de Jonathan Stride, començant per “Immoral”, llibre que es va donar a conèixer.  El  van seguir “Venganza”,” Acosada” I “Caso abierto”; El primer es el que més em va agradar i després paulatinament m’han anat agradat, però menys.
Aquest llibre no és del mateix protagonista, sinó una altra sèrie paral·lela protagonitzada per en Cab Bolton. No m’ha convençut.
De tots els llibres de l’autor, aquest és el que trobo més fluixet.