divendres, 10 de gener del 2014

El parèntesi més llarg. Tina Vallès


Havia sentit parlar de l'autora en diversos blocs i aquest llibre de contes em va semblar una bon primer contacte. Es tracta d'un llibre petitonet, no arriba ales 200 pàgines, amb contes curts que permeten ser llegits d'una tirada. No m'agrada llegir dos llibres alhora, portar dues trames i els llibres de contes em serveixen sovint per aquest proposit, tenir una doble lectura sense que una trama m'interfereixi amb l'altra al poder començar i acabar els contes d'una sola lectura. Aquesta vegada em van ajudar amb Festí de Corbs.

Els contes que ens presenta la Tina Vallès són àgils, entretinguts , amb humor... però no per això deixa de retratar situacions, pensaments i sentiments molt reals. Potser sí que sovint els porta una  als extrems , ens presenta situacions una mica passades de volta però si mires al fons potser no estan tant lluny d'algunes realitats.

M'ha agradat, m'ha entretingut i fins i tot té alguna reflexió que fa pensar ...l'hi donaria 4 estrelles.


dissabte, 4 de gener del 2014

Liquedem el 2013: La llibreria del Senyor Penombra, oberta les 4 hores i Festí de corbs


Aquest post hauria d'estar al 2013. Ambdós són llibres que van ser començats a l'agost de l'any passat i no els havia ressenyat. El primer, llegit en un pim-pam però pendent de ressenya i el segons ha estat la maledicció del 2013 i l'acabo de liquidar ( abans que ell ho fes amb mi).


La llibreria del Senyor Penombra , oberta les 24 hores. Robin Sloan

Fa molts dies i en recordo poca cosa. Primer de tot, recordo que em va agradaria que m'ho vaig passar bé. Ja és un punt. Recordo que va ser agradable de llegir. Dos punts. Prou diferent, especialment a l'inici, tres punts.  I poca cosa més.
Un jove dissenyador amant de les noves tecnologies i sense feina , comença a treballar en el torn de nit d'una estranya llibreria amb una clientela i un propietari encara més estranys. Prestatgeries que arriben fins el sostre on per arribar-hi cal no tenir por a les alçades, llibres estranys amb títols estranys, demandes peculiars ...   La curiositat farà que el nostre protagonista acabi intuint conspiracions secretes i misteris amagats.
En resum, un bon llibre per passar una estona entretinguda.








Festí de Corbs, Cançó de Gel i Foc. George R.R. Martin


El quart volum d’aquesta saga , m’ha portat pel camí de l’amargura. No sé si és perquè va passar massa temps entre el 3er i el 4rt volum o que realment els personatges que hi apareixen no són els que trobava més interessants. La qüestió és que des de mig agost que el vaig començar fins l’ última setmana de desembre que vaig decidir que no podia ser, només havia llegit 300 pàgines. De la meitat del llibre cap al final, una vegada obligant-me a llegir-lo m’han semblat més entretingudes. Ara això em fa plantejar un dilema: Vaig directe cap al cinquè llibre per no perdre el ritme – amb el risc de tornar-me quedar encallada- o descanso amb algun altre llibre i el torno a agafar més endavant... Doncs no ho sé.
No explicaré res sobre la trama de la història perquè ja no recordo on comença i on acaba cada llibre i encara faré algun spoiler. En aquest volum els personatges que prenen més pes són potser els que pitjor em cauen o hi tinc menys interès: en Jaime, la Brienne, la Cersei, la Sansa, en Sam...  com sempre queda tot molt empantanegat i no saps cap on tirarà la història. A veure el cinquè.