dimarts, 27 d’abril del 2010

Quatre germanes. Jetta Carleston


Únic llibre de l'autora, Jetta Carleton. Sembla que últimament tinc tendència a què em passi això amb llibres que m'agraden.
És una història petita ,que va transcorrent tranquil·la,sense gaires estridències ni sobresalts. Mitjançant la veu de cadascun dels seus personatges coneixem la història de la família Soames. És un llibre de petits records explicats a cinc veus: la mare abnegada, el pare sever, la filla esbojarrada, la filla perfecte ... Cada veu reconstrueix trossets de la història familiar; a mesura que avances en la lectura vas recomponent el trencaclosques. Com una manta de patchwork , vas unint pedaços; nous i vells, reaprofitats i reversionats per anar creant un conjunt que et permet conèixer la història particular de la família Soames, però també recrea la vida d'una família de classe mitjà rural a l'Amèrica de mitjans de segle passat.
Una bona lectura

diumenge, 25 d’abril del 2010

Sant Jordi


No sé que em passa, he començat aquest post 2 cop si no hi ha maneres d'encarar-lo. Últimament vaig molt enfeinada, l'any passat em va passar el mateix, i no tinc temps de massa res. Tot i així no volia deixar passar fer el post del dia de Sant Jordi. Com cada any us deixaré amb les compres que hem fet.

Confio en què passessiu un bon dia i que us regaléssin molts llibres i moltes roses.

dimecres, 7 d’abril del 2010

lectors


Llibres i lectures són temes habituals en els posts d'aquest blog. Acostumo a fer les ressenyes de tots els llibres que llegeixo i de tant en tant també a parlar sobre llibres en general i el plaer de la lectura en particular. Llegir, he llegit tota la vida, no recordo quan vaig començar a fer-ho perquè no tinc consciència d'haver-ne après. Sí que recordo alguns fets en particulars al voltant del llibres: recordo com quan feia 4rt o 5è vam estalviar tot el grup d'amigues per comprar un llibre de contes, recordo un regal del meu aniversari de 8 anys una amiga em va regalar l'adaptació infantil de David Cooperfield. També recordo un estiu, que cada dia tornant de la piscina, comprava unes quantes pegadolces de pesseta i un pot de pica- pica i em repapava a la butaca de la biblioteca a llegir.... hi ha algunes records que sempre relaciono amb els llibres i el gust per llegir.
Estic segura que d'aquí uns anys també relacionaré la meva entrada al món dels blogs amb els llibres . El primer blog amic va ser Biblosfera, el primer post de veritat va ser sobre llibres ; això ja m'hagués hagut de donar alguna pista. El que no em podia ni imaginar, és ara les meves compres de llibres es regirien per el que es diu als blogs, que per triar i escollir llibres tindria en compte les propostes d'altra gent que llegeix molt i que tenen opinions que m'ajuden a escollir. Tampoc em podria pensar que trobaria una llibretera virtual de capçalera, ni que tot plegat em m'obriria un nou ventall d'autors que no se m'hauria ocorregut llegir. Estic encantada de que això hagi passat i de que a casa nostra entrin noves històries i nous personatges.
Tot aquest rotllo no ve a massa res, en sóc conscient, però aquests principi d'any he encadenat alguns bons llibres que no hagués llegit mai sinó fos gràcies a tots els lectors i lectores de la catosfera que plasmeu les vostres lectures en els vostres blogs ; i em feia gràcia que en el blog en quedés constància. Volia recordar, d'aquí un temps, que molts petits-grans tresors de la literatura els havia descoberts gràcies a vosaltres. Bones lectures!

diumenge, 4 d’abril del 2010

Vull apostatar

Aquest serà en un post no gens habitual al nostre bloc i ho serà per dues raons. Primera , és un post conjunt -tant en Martí com jo mateixa el signem -i segona, parlarem de coses series. Fa anys que no tenim cap relació amb l'Església ; jo sóc atea i en Martí creient no practicant però després dels esdeveniments dels últims dies tenim ganes de donar-nos de baixa, d'abandonar "aquest club" on la seva cúpula es nega a obeir les lleis terrenals .
Entenem que l'Església no és culpable del que pugui fer algun dels seus membres però sí que ho és de les decisions que es prenen una vegada assabentats del delicte. Trobem molt greu que un col·lectiu , per molta religió que sigui, estigui disposat a encobrir actes tant greus com els abusos a menors. No entenem les veus que s'aixequen en defensa del Papa. Ho sentim molt, però se'ns fa incomprensible que el representant d'una religió que promulga la bondat com estendard sigui capaç de mirar cap una altra banda quan passen coses d'aquestes. No en tenim prou amb que es prenguin accions disciplinàries internes. Els abusadors, sigui quina sigui la seva condició, haurien d'acabar davant dels tribunals i pagar per allò que han fet. Ens neguem a formar part d'una església on no es condemnim , perquè una condemna de paraula sinó es prenen mesures no val res, actes d'una violència tal. Volem que quedi clar que creiem que hi ha molta gent que forma part d'aquesta mateixa església , que sí que es mou pels principis que propugnen. Hi ha molts veritables cristians que pensen, senten i actuen tenint en compte el bé dels altres i que no ens agradaria que es poses a tothom al mateix sac.
Així doncs, encara que sigui una mesura simbòlica: APOSTATEM!

 

dijous, 1 d’abril del 2010

Males companyies. Marc Cerdó


El tercer aniversari de L'Espolsada es va celebrar, com no podia ser d'altra manera, amb la presentació d'un nou llibre: Males companyies. En aquesta presentació es va comparar el personatge que ens ocupa, en Joan , amb en Holden de El Vigilant en el camp de sègol ; i tal i com em va passar en aquella ocasió el llibre no m'ha enganxat. Potser els llibres sobre joves inadaptats i turmentats ja no em fa sentir identificada, potser només és l'edat o el moment vital ,però cap de dos no m'ha fet emocionar.
Marc Cerdó crea un personatge que no troba el seu lloc i que després de passar l'infantesa i l'adolescència Mallorca fuig de la seva família i intenta recomençar de nou a Barcelona. No he sabut trobar el to del llibre i el personatge m'ha semblat poc interessant. Fe, em sap greu, però no he acabat estimant en Joan. Tot i així, us recomano que llegiu el post de l'Espolsada perquè en tingueu una altra visió.

Imatge copiada del blog L'Espolsada