dimarts, 26 d’agost del 2008

Passeig de diumenge en un dimarts laborable

M'he despertat a quarts de set, em Martí no estava al meu costat, feia una estona que s'havia aixecat perquè se li havia acabat la son. Sentia baixet el 3/24 a la cuina i el clac-clac de la cullera picant el bol . M'he aixecat, descalça amb els ulls plens de son.

-Bon dia!

-Què fas desperta? És molt d'hora

-No tinc son. Esmorzes?

-Sí una mica.

Fem el cafè a fora el balcó, asseguts al banc. Al carrer hi ha silenci i s'hi està fresc. Passa un senyor amb un gos amic de la Bruna i la Bruna plora quan el veu passar. Després s'aixeca i s'asseu davant nostre i es posa a fer moneries.

-Vols anar a la platja?

-Bub, bub

Pantalons curts, la platja, un passeig, el sol sortint, la mar tranquil·la..... un passeig de diumenge en un dimarts laborable.

5 comentaris:

  1. A mi no em sorprèn tant, perquè és el que he estat fent tot aquest estiu. Treballo dies diferents cada setmana, avui també tinc festa, demà ja no.

    ResponElimina
  2. Si més no, per un moment has tingut un tros de diumenge i has fet un post!

    ResponElimina
  3. Em fa l'efecte que la Bruna deu ser molt feliç amb vosaltres! Sigui dimarts o diumenge...

    Salut,

    SU, meitat rodejada d'asfalt

    ResponElimina
  4. Xexu: durant molt anys vaig treballar al revés del món i t'hi acabes acostumant. Ara però de lo més clàssica horari de 8 a 6 i vacances a l'agost

    Joana: res una horeta. Millor això que res

    Jordi:sí, però costa repetir

    Su: La història de la Bruna és llarga, tot i que no la coneixem . És adoptada i ens ha fet passar molt s bons moments. Un gos porta moltíssima feina però compensa. Un dia potser explicaré totes les peripècies que vam haver de passar quan va aparèixer a casa

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions