divendres, 16 de maig de 2008

I així va començar tot...

En el blog de Diari sobre Pedals vaig veure un disseny que em va agradar i quan vaig llegir la iniciativa encara em va agradar més. Es tracta de salvar el nostres blogs. Tal i com mostra el dibuix els comentaris són essencials per la supervivència d’un blog.

Apa ara explicaré un conte:

Aquest blog en el que ara sou va néixer sense voluntat de continuïtat.Era l’agost, en Martí treballava i jo tenia la perspectiva d’un agost llarg a casa amb molt temps lliure. Com que sóc remeneta de mena, vaig voler saber que era això dels blogs i vaig crearun blog per la família ( tancat i sense visualització pública) . Això però era una mica rotllo per fer proves i en vaig crear un altre per fer –les. Per això aquest nom tant estrany; perquè és un altre invent del meus. En resum que em vaig posar a fer proves sense cap pretensió, només la de distreure’m però alguna cosa havia d’escriure. Utilitzava la Joana com a tester i la feia mirar cad

a vegada que provava alguna cosa nova. Així doncs aquí teniu el primer post.

Però mira quina casualitat que un dia va aparèixer això al blog:

Anna ha dit...

espero que la prova tingui continuïtat! ens llegim si la segueixes.

Això, el comentari d’una persona desconeguda va fer que el blog anés seguint i fins ara. Sense el comentari de l’Anna possiblement hagués acabat la prova, hagués tancat el blog i m’hauria perdut moltes coses interessants . Així doncs: deixeu comentaris quan volteu, podeu salvar un blog. Us poso el link de SOB, per si voleu baixar-vos el disseny.

9 comentaris:

  1. Que consti que a mi això de demanar comentaris no m'acaba de fer el pes, a mi m'agrada passar per un lloc, llegir, i si em ve alguna cosa al cap, plasmar-la, i no comentar obligat. Però el post m'ha agradat, és una història molt tendra de com un blog va seguir endavant. A mi també em va fer una il·lusió terrible quan vaig rebre el primer comentari d'algú desconegut. Encara avui conservo una molt bona relació blogaire amb aquesta persona, i que duri!

    ResponElimina
  2. ... Sí, fa molta il.lusió el primer comentari d'autor desconegut. No deixa de recordar-me aquella imatge d'un món destruït, on un agafa el telèfon i demana si hi ha algú a l'altre costat del fil i un dia, li arriba una veu...

    ResponElimina
  3. No siguis aixafaguitarres, xenxu, que més triste es de robar.

    Ep, salut i abraçadetes d'un desconegut. A mi també em va fer il·lusió el primer comentari d'un desconegut, més que res perquè el seguiren una dotzena ben bona...

    ResponElimina
  4. Xexu: tens raó no és q¨tió de deixar comentaris per obligació. Només faltaria! Però no et passa que a vegades segueixes un blog però no hi deixes mai cometaris. T'agrada que hi diu i com ho diu , però no trobes mai el moment de dir res. Si aquest blog és un blog molt visitat cap problema; però si es un blog amb poca vida sí que m'agrada deixar un comentari, de tanta en tant perquè sàpiguen que hi ha algú que ho llegeix
    Ariadna: bonica l'imatge, i corprenedora
    Partícula: benvinguda al blog

    ResponElimina
  5. Sóc la patidora de les teves proves, jo si que et deixo un missatge sempre. També vas ser tu qui em va empènyer a fer-ne un, i mira ara. Suposo també que això ve per allò que vam parlar d'aquell bloc que no tenia cap comentari, a mi em va fer una mica de pena. Però el disseny que em penjat que no va amb el bloc, tan seriós

    ResponElimina
  6. Em sembla que no em vaig explicar gaire, perque ni jo entenc el que vaig escriure, quina pena!

    ResponElimina
  7. ei, que m'has fet posar vermella i tot! ;)

    m'alegro de que no es quedés en prova i prou.

    ResponElimina
  8. Ei que sortiu al paraula de blog del suplement de cultura de l'AVUI :)

    ResponElimina
  9. Anna; ara om ara la prova continua
    L'Espolsada: com sempre, atenta a tot. Merci per l'informació. La veritat és que fa il·lusió

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions