diumenge, 24 de febrer del 2008

El setè camió. Assumpta Montellà

Avui toca fer un post una mica especial, és el primer cop que faig una ressenya i que ser que possiblement l’autor ( l’autora , per ser exactes) la llegirà. L’he anat deixant però algun dia o altre l’havia de fer. Doncs apa, som-hi!

El setè camió és una llibre d’història , un llibre d’història de veritat i no una novel·la històrica. L’Assumpta ens explica la seva investigació sobre l’evacuació dels tresors de la República guardats a una mina de La Vajol, i com la llegenda oral explica que un dels camions es va perdre i on va anar a parar el seu contingut. Ens porta de la mà al llarg de tota la seva recerca sobre què hi ha de veritat i què de llegenda en aquesta història. No us explicaré res més de la recerca perquè aneu descobrint-ne els passos mentre la llegiu.

La història el setè camió, és una bona historia... però el que mi més m’ha agradat es poder veure les diferents tècniques que utilitza per la recerca.Com a partir d’informacions orals ( de gent que va viure la història en primera persona o els seus descendents ) i l’estudi tant de bibliografia com de recerca d’arxiu es van buscant les peces del trencaclosques perquè tot encaixi i sobretot m’ha encuriosit el fet de com es trien un fets per investigar. Suposo que en un primer moment hi ha un interès personal, però quines històries són susceptibles una recerca que permeti anar més enllà i quins no. Com s’escullen els temes d’un recerca, sobretot quan es treballa amb temes tant concrets i tant vius encara en el record de la gent. Suposo que no és el mateix estudiar l’antic Egipte ( on només pots treballar amb bibliografia i objectes) que intentar descobrir una història d’un passat més recent on tothom encara té la pell molt fina...

En resum, El setè camió m’ha agradat, perquè ens permet reconstruir una part de la història poc coneguda per molta gent de la nostra generació i ho fa d’un forma amena i distesa.

A més Assumpta, fas trampa, només amb el pròleg ja em tenies contenta; em vas permetre tornar a recordar els anys de facultat quan en Mom Marquès ens parlava de trivium i el quatrivium, dels mestres de la república o ens portava a l’arxiu del bisbat. M’ho vaig passar molt bé a les seves classes. La ruta de l’exili no ens va portar a fer-la però, es clar que jo estic parlant de ja fa uns quants anyets.

dilluns, 11 de febrer del 2008

Premi? UN PREMI!!!

Com tots sabeu, corre el premi Arte y Pico, un dels molts premis-memes que van pul•lulant pel món. I ja el tenim, gràcies a l'Ariadna del laberint; merci.

No acabo d’entendre perquè ,però aquest és un premi que ha aixecat moltes passions ( no he dit pas que fossin bones). La veritat és que sembla que l’única finalitat de la seva autora és fer-se propaganda ( que és molt legítim) afegint a les bases l’obligatorietat de posar el seu link. Aquí com que a vegades són una miqueta emprenyadors no li farem cas i només posarem allò que volem; que sí que és el link de la persona que amablement ens ha donat el premi.

L’altre condició del premi era passar-lo a 5 persones juntament amb les normes. Amb això tampoc li farem cas. Però per compensar-vos us posaré el link de 3 blogs que en parlen


I va, passarem el premi amb la mateixa intenció que és va crear fer propaganda , "and the winner is...... "

Ara va de debo. Joana

Així doncs us passo el link d’un blog nou, on riureu molt amb les aventures i desventures de la Joana. Ups!! Me'n falta un . Doncs com que haviem de ser 5 links i no els tinc tots us poso el link d'uns que sí que es mereixen un premi ,per fer-nos patir i disfrutar

Els que es mereixen un premi

dimecres, 6 de febrer del 2008

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

Com la majoria de nosaltres, jo també vaig passant per Tens un racó dalt del món i intento resoldre els jocs literaris. Aquesta vegada però, en Tibau ens demana col·laboració i no li farem un lleig.

Aquest és l'any Rodoreda i per tal d'encetar-lo ens proposa un joc. Es publicaran 60 fragments a diferents blogs de la xarxa i cal que descobriu quins són els que pertanyen a La plaça del Diamant i quins no . Per poder trobar tots els fragments cal que aneu al seu blog ( a dalt teniu el link). Una vegada tingueu la resposta només cal enviar-la a jesusimaite@gmail.com.
Aquí teniu penjat al fragment corresponent:

50. No m’ho diguis més això, ja saps que no suporto la teva mirada quan discutim; gairebé sento com uns segons riquíssims se m’escapen dels dits.
Per tal de que ningú no tingui la temptació de donar la seva opinió sobre el fragment , aquest serà un post sense comantaris.


Va animeu-vos i molta sort a tots!